Top 5 objectes de 2025
Cinc coses que m'ha agradat posseir i les historietes que hi ha al darrere
Li vaig dir a l’Ofèlia que no faria res més pel Substack fins al gener perquè tinc moltíssima feina del màster i he d’aprofitar les vacances de Nadal per fer-la. Però resulta que una cosa que m’agrada molt quan he de fer treballs del màster que no em motiven especialment és decidir que tinc grans obligacions com anar a comprar paper d’embolicar, netejar el pis sencer i, segons es veu, fer aquest post. A vegades penso què podria fer amb el meu cervell si estigués 30 minuts sense fer res mirant el sostre. Potser tindria grans idees o obtindria un sentiment de pau i comunió personal. Però no ho penso durant gaire estona perquè estic sobreestimulada baixant les escales del metro mentre escolto música, responc al Whatsapp i intento trobar les claus de casa dins el bolso. Suposo que hauria de començar a acceptar que soc així, que mai hi ha silenci, que mai hi ha introspecció, que soc un joglar fent malabars perquè algú em miri. Avui a la biblioteca pensava en la guia de regals que vaig fer i he pensat a allargar aquest moment influencer per fer un Top 5 dels millors objectes que han passat a formar part del meu inventari (per mi els duc tots a la butxaqueta que tenies a l’animal crossing) aquest 2025.
1. Aquesta espelma
Me la van regalar les noies de Gent de Merda (RIP) pel meu aniversari i em va encantar. És tan bonica i, quan és fosc, fa la claror perfecta. I si fa gairebé un any que la tens… com és que no s’ha fos? Doncs perquè es veu que si l’omples de sal i a dins hi poses una espelmeta de te d’aquestes de l’IKEA, aconsegueixes el mateix efecte de llum tènue a l’interior sense escurçar-li la vida. A part d’amenitzar els vespres tancada a l’habitació, l’espelma va viure el seu punt àlgid d’utilitat durant l’apagada de l’abril, en què va il·luminar la zona del menjador del meu pis a l’hora de sopar. A casa meva, la llum no va tornar fins quarts de dues de la matinada.
2. La piqueta de la meva mare
Aquesta història és meta-substack perquè la meva mare va llegir el post sobre les piquetes baptismals i em va dir que en tenia una. Que l’havia comprada a Andalusia, fa força temps. I que (alerta!) me la donava. La veritat és que sembla feta expressament per a la meva habitació, però encara no l’he collada a la paret perquè tinc dubtes d’on fer-ho. Pot anar al cantó esquerre del llit, a sobre l’interruptor, i sota la tauleta de nit petita que tinc al costat dels llibres o al cantó dret, prop de l’escriptori antic i l’aquarel·la que em va fer el meu pare que el dia que vaig néixer (que estaria 100% en el Top 5 d’objectes preferits de la meva existència sencera). En tots dos casos, hi posaré els anells i les arracades que em tregui abans d’anar a dormir. Em podeu ajudar a decidir on la penjo???
3. Una cassola Le Creusset
Ha sigut el meu any tradwife. És a dir, he cuinat força. Resulta que van fer descomptes a la botiga Le Creusset de Passeig de Gràcia, i hi vaig anar a treure el cap, sota el pretext d’acompanyar la meva amiga Eugènia (que cuina molt bé i molt sovint i per tant podia justificar sense problemes la compra d’un estri culinari caríssim). Però evidentment vaig acabar caient al consumisme i em vaig comprar la cassola de ferro fos petita, que és per dues persones. Targetassu com si fos rica. I és clar, després em vaig sentir malament, però no només per la compra impulsiva. Una mena d’angoixa suau però afilada em pujava pel coll mentre carretejava la pesada capsa taronja amb el logo de Le Creusset per tota la línia verda del metro. “En quantes mudances hauré de fer exactament això que estic fent ara?”, pensava. “Per què m’he cregut que em puc comprar un objecte de persona sedentària, assentada, ordenada?”. I sobretot: “i si al meu següent pis, aquesta olla de la mida de les calderes del Pere Botero (incís: aquí us heu d’imaginar que al meu cervell jo duia al damunt de les espatlles una cassola colossal, enorme, grossa com la pedra que Síssif arrossega muntanya amunt, amb la petita diferència que aquí la mutanya eren les escales de la parada de metro Tarragona) NO HI CAP?”. La vaig guardar a la cuina, darrere de tots els tuppers sense tapa que s’acumulen sota la pica, i no vaig gosar mirar-la durant dos mesos. Un cop passat el tràngol he fet cremes de verdures de tot tipus, sofregits, pastes gratinades i fricandó de seitan. Nyam.
4. Mirallet de l’àvia de la Mercè (i un ànec enfadat de regal)
La meva amiga Mercè estava traient-se de sobre tot d’objectes de la seva àvia i va fer el típic grup de whatsapp on va penjar fotos del que regalava: paelles, safates pel forn, coberts, gots, copes, rellotges, miralls… Un somni: va ser la meva sample sale de Paloma Wool particular. A part de coses pràctiques, com una safata i un ganivet afilat, vaig recollir tres objectes. D’aquests, només un arriba al Top 5 de l’any, però primer fem una menció especial als dos finalistes:
4.1. Un ànec enfadat. Em va fer gràcia i vaig endur-me cap a casa aquest ànec de ceràmica amb una cullera sense saber gaire per què l’utilitzaria. Ha acabat sent el recipient on hi guardo el cafè mòlt.
4.2. Una tassa del Barça en colaboració amb Warner Bros? A veure. Jo aquest any he estat molt culer, ok? Vaig decidir que m’aprendria de memòria tots els jugadors del Barça i miraria els partits perquè em semblava que el panorama estava divertit i així tindria moments de lleure interessants. Ho he fet i ho recomano, els homes són més feliços que nosaltres precisament per coses com aquestes. Aleshores l’àvia de la Mercè tenia una tassa del Barça i em va semblar pertinent agafar-la, però duia la gallina aquesta rara que no sé què és de Warner Bros i ho vaig buscar al google i es veu que l’any 97 (l’any que vaig néixer xdddddd) el Diari Sport va fer aquesta col·lecció especial de dotze tasses del Barça amb personatges de Warner Bros. Alguns sí que sé qui són (en realitat només el Piolín i el Pato Lucas). Total, que a todocolección la col·lecció sencera val 120 euros. Em fa una gràcia tenir aquesta tassa… és la meva segona tassa preferida. La primera és un souvenir que em vaig comprar a Taüll i posa: ROMÀNIC CATALÀ amb la Dextera Domini al mig.
Però tornem al mirall, l’objecte guanyador. Jo volia anar a la sample sale de Paloma Wool (és a dir, a casa l’àvia de la meva amiga Mercè) perquè se m’havia dit que hi hauria molts miralls. I em va encantar poder-me endur aquest petit mirallet portàtil, amb una lent d’aquestes que fa zoom i així pots veure’t bé totes les tares. Té un suport per a mantenir-se dret ell solet, però també es pot plegar, i el mateix peu del mirall és un mànec per si vols agafar-lo amb les mans. És de pasta marró i té un rivet daurat. Té forma d’oval, com els mirallets dels contes infantils. És el mirall perfecte.
5. El penjoll del santuari de Santa Rita
I ja per acabar, el Moment Opus Dei abans de tancar l’any. Ja us he parlat del viatge a Itàlia que vaig fer amb l’Eugènia, però no sabeu que hi vaig anar amb l’excusa que ella m’acompanyaria al santuari de Santa Rita, a Càssia, on la santa va morir i s’hi conserva el seu cos incorrupte. És un lloc molt kitsch on hi havia gent de Vox fent peregrinatge, d’acord? Però la història de Santa Rita m’ha fascinat tota la vida per raons òbvies (un dia li dedico un post si voleu) i em feia il·lusió anar-hi i ja de pas fer el que es fa a Itàlia: plorar veient edificis i menjar de puta mare.
Així que un cop allà vaig agafar estampetes de la patrona dels impossibles a mode de souvenir, per a tothom. I com a autoregal em vaig comprar aquest petit penjoll en forma de rosa. Ja malalta, Santa Rita va demanar a les monges que la cuidaven que li portessin una rosa. Era hivern, i les novícies pensaven que trobarien el roser glaçat, com la resta de plantes que envoltaven el convent. Però quan van sortir a fora, l’únic arbust florit de tot el jardí era, efectivament, el roser!!!! Santa Rita va morir el 22 de maig de 1457 i per això en molts pobles i ciutats (Barcelona inclosa) la gent duu com a ofrena roses a les imatges de la santa. A canvi, els feligresos demanen coses tan impossibles com fer florir un roser a l’hivern. Tot això per explicar-vos que si duc aquest collaret, no és que jo sigui especialment del PSOE.
Si el 2026 em proveeix de la meitat d’objectes fantàstics que aquest 2025 m’ha fet arribar al meu inventari personal, ja seré feliç.
Fins aviat <3
pd: plis em dieu quin és el vostre preferit? i on he de posar la piqueta? merci
La pileta d'aigua beneïda, a l'esquerra. Per equilobrar contrapesos, la dreta té massa coses "que pesen" . El millor objecte, of course, la pileta!!😄
Aquestes tasses del Barça em desbloquejen molts records dels meus avis ❤️ jo tenia 7 anys quan van sortir i m’encantaven! Quina sort que en tinguis una!!!! És un tresor.
pd: la pileta a l’esquerra :)